RUTA TERESA I LA LÍNIA DEFENSIVA AL SUD DEL PALÀNCIA

Els combats a la part alta de la vall del riu Palància van tindre lloc els últims dies de la Batalla de Llevant, a finals de juliol de 1938. Les tropes de l’Exèrcit colpista van atacar amb molta duresa en aquesta zona, després de fracassar a l’Espadà, ja que l’orografia era més suau, en comparació amb altres indrets de la línia XYZ. A més a més, era una via de comunicació amb Sagunt que rodejava completament les posicions de la Serra d’Espadà. Els atacs van ser de tanta intensitat que fins i tot es va trencar la línia a l’altura de Monte Royo i es va haver d’improvisar una segona línia defensiva. Quan va esclatar la Batalla de l’Ebre, el front es va estabilitzar i es va aprofitar per a fortificar bé un segon cinturó defensiu, del que forma part la línia de la Muela-Aceitenebro i també les trinxeres-refugi al sud del Palància que visitem a la present ruta.

Que el front estigués estabilitzat mentre la guerra es decidia a altres latituds no implica que no hi hagués activitat bèl·lica, ja que tenim constància de diversos contraatacs republicans i de bombardejos a les posicions republicanes. No obstant això, les posicions que visitem estaven a la rereguarda, ocupades per forces del 724 Batalló de la 54 Divisió, mentre la primera línia republicana romania a l’altura de Morredondo, 3,5 km al nord.