RUTA TERESA I LA LÍNIA DEFENSIVA AL SUD DEL PALÀNCIA

Els combats a la part alta de la vall del riu Palància van tindre lloc els últims dies de la Batalla de Llevant, a finals de juliol de 1938. Les tropes de l’Exèrcit colpista van atacar amb molta duresa en aquesta zona, després de fracassar a l’Espadà, ja que l’orografia era més suau, en comparació amb altres indrets de la línia XYZ. A més a més, era una via de comunicació amb Sagunt que rodejava completament les posicions de la Serra d’Espadà. Els atacs van ser de tanta intensitat que fins i tot es va trencar la línia a l’altura de Monte Royo i es va haver d’improvisar una segona línia defensiva. Quan va esclatar la Batalla de l’Ebre, el front es va estabilitzar i es va aprofitar per a fortificar bé un segon cinturó defensiu, del que forma part la línia de la Muela-Aceitenebro i també les trinxeres-refugi al sud del Palància que visitem a la present ruta.

Que el front estigués estabilitzat mentre la guerra es decidia a altres latituds no implica que no hi hagués activitat bèl·lica, ja que tenim constància de diversos contraatacs republicans i de bombardejos a les posicions republicanes. No obstant això, les posicions que visitem estaven a la rereguarda, ocupades per forces del 724 Batalló de la 54 Divisió, mentre la primera línia republicana romania a l’altura de Morredondo, 3,5 km al nord.

La línia defensiva al sud de Teresa aprofita el tal·lús esquerp vora el piu Palància. No és un gran desnivell (100-150m), però sí molt intens en alguns punts. Els vestigis que trobem no formen una línia continua, sinó que es troben ubicats a punts estratègics que ofereixen bona posició de tir, en alguns casos a les zones on les corves de nivell fan un gir convex.

Els vestigis que trobarem no són gens accessibles per la zona de gran pendent on s’ubiquen i tampoc són tan variats com en altres rutes, però estan en un estat de conservació excel·lent i, per quantitat i qualitat, formen un dels millors conjunts de trinxeres-refugi que es conserven en tota la XYZ. Només arribar ens crida l’atenció la cura amb què es van construir. Les trinxeres són profundes, amb punts de tirador construïts en alguns casos amb elegants tècniques de pedra en sec o formigó i una gran densitat de refugis amb entrada de grans proporcions i de profunditat acceptable si tenim en compte que estan excavats a la roca viva. Moltes voltes estos refugis acumulen aigua de la pluja, ja que les trinxeres capten les escorrenties que baixen del vessant i es canalitzen cap a l’interior dels refugis, on es conserven per la falta de llum solar i aporten un al·licient a la fauna de l’ecosistema.

Longitud Total: 8.900 m
Altitud màxima: 708 m
Altitud mínima: 584 m
Ascens acumulat: 382 m
Descens acumulat: 382 m
Tipus: Senderisme.
Dificultat: Difícil. Hi ha trams camp a través amb pendent molt pronunciat i problemes d’accés per culpa de la vegetació i l’orogra a.
Temps: 3 – 5h
Circular: Si
Termes municipals: Teresa, Viver i Xèrica