RUTA BUNKERS DEL RAGUDO

En esta ruta visitem vestigis de construccions defensives del bàndol rebel, moltes d’elles edificades amb formigó armat. Tal com hem comentat, a la zona on es creua la via del tren amb la carretera va existir una línia defensiva que comptava amb una sèrie de bunkers quadrangulars. Estos bunkers o nius de metralladores protegien dels projectils a les armes automàtiques, que eren disparades per les espitlleres. Després de moltes dècades d’abandó, de ser utilitzats per fer esclatar restes de projectils amb l’objectiu de vendre el metall, i de que la construcció de l’autovia en destruira un d’ells, podem dir que el seu estat de conservació és acceptable. A pesar dels desperfectes estructurals, de diferent grau, la seua robustesa ens permet poder gaudir d’ells avuí en dia.

Al cim del alto de la Hoya del Agua, ubicat al punt més alt del parc eòlic sobre el Ragudo, trobem un punt d’observació privilegiat, que presenta també diverses fortificacions: un post de comandament i un punt d’observació que compta amb dos fortificacions. Només arribar ens adonem que es tracta d’un mirador excel·lent des del que es divisen les posicions republicanes.

Aquestos vestigis són posteriors a la Batalla de Llevant (abril-juliol 1938). Van ser construïts per l’Exèrcit comandat per Franco amb l’objectiu d’afiançar una línia defensiva i fer front als contraatacs republicans mentre els combats de major intensitat tenien lloc a altres latituds. Els bunkers, o nius de metralladores blindats, controlaven la via del tren i la carretera, a més d’una franja del pla que separava les posicions rebels de les republicanes, ubicades a la línia XYZ i la seua rectificació de La Muela a Aceitenebro, forçada pel trencament del front a Monte Royo.

Són un clar reflex de la importància estratègica que tenia el sector per al desenvolupament de la guerra. Tant els republicans com els rebels van fortificar a consciència la zona. En concret, estos bunkers es van construir a partir d’octubre de 1938 per guarir-se de les bateries republicanes i de projectils de fins aproximadament 200 kg.

Distància: 7.370 m
Altitud màxima: 1.078 m
Altitud mínima: 790 m
Ascens acumulat: 329 m
Descens acumulat: 50 m
Tipus: Mixta (automòbil i senderisme) o bicicleta. En el mapa presentem un trajecte alternatiu per a senderistes.
Dificultat: Fàcil a excepció dels trams últims fins arribar als vestigis, que tenen una dificultat moderada d’accés i no es pot arribar a ells amb bicicleta; però són trams molt curts.
Temps: És relatiu. Si es fera a peu serien unes dos hores (sense tindre en compte la ruta senderista alternativa), però amb cotxe es pot visitar menys d’una hora, tot i que recomanem dedicar més temps per gaudir la visita.
Circular: No està pensada per a ser circular, però es pot fer si es puja pel trajecte alternatiu i es baixa per l’antiga carretera fins a Masadas Blancas.
Termes municipals: Viver i Benafer