Fortificacions a las «Tetas»

A l’alt de la Almenarilla, conegut com las «Tetas» pels seus dos cims, trobarem vestigis republicans i rebels, tot i que foren els rebels els que més fortificaren. Els abundants vestigis que trobarem ens ajudaran a recrear un camp de batalla i els forts enfrontaments que van contemplar estos paisatges. Els vestigis millor conservats són els del bàndol franquista i són accesibles per senda. Veurem parapets escalonats amb espitlleres i punts de tir fortificats, búnquers i trinxeres excavades sobre el terreny.

Per arribar a la Ràpita, els rebels necessitaven ocupar primer esta posició, així que a partir del dia 10 de juliol de 1938 ja bombardejaren, però no va ser fins al dia 18 quan els rebels ocuparen un dels dos cims de «Las Tetas» i Cerro Gordo, una posició al nord; tot després de dies de durs enfrontaments. Els dies posteriors al 18 van ser de gran intensitat bèl·lica, en especial als dies 19 i 23 de juliol, que van suposar un fracàs per a García Valiño. Entre el 24 i el 25 de juliol va començar la Batalla de l’Ebre, però e partir del 10 d’agost tornaren les hostilitats i el 18 d’aquest mes el Tercio de Lácar va patir allí 186 baixes. El front des d’aleshores va quedar estabilitzat fins als moments finals de la guerra, amb una «teta» en mans dels rebels i l’ altra en mans republicanes, els quals seguien mantenint el vèrtex Ràpita. La posició rebel, ocupada per la 1a División Navarra era molt vulnerable, així que va ser fortificada a consciència, amb fortins i murs reforçats amb formigó.