Refugis defensius. Castellnovo

El municipi de Castellnovo era atravessat per la línea XYZ amb una xarxa de trinxeres i refugis excavats al terreny per aprofitar els turós situats al nord i nordest de València, i que dificultava la seua destrucció pels bombardejos.

Per evitar a la població el perill dels bombardejos dels avions alemans Heinkel 46, coneguts popularment per «la pava», destaquen els restes del refugi Torreta, excavat a la falda de la muntanya , i que té dos punts d’accés separats per 19 metres i amb un recorregut total d’uns 43 metres i el refugi del Castell, que es situa a la base de la muralla de la torre nord del Castell de Castellnovo. Està format per diferents coves, amb diverses entrades.

Castellnovo, situada en el cor de la serra d’Espadà, va ser ocupada per l’Exèrcit republicà que en aquests indrets dirigía el general Leopoldo Menéndez i va tindre que organitzar la construcció de refugis civils per protegir a la població. D’aquesta acció s’encarregaven les juntes locals de defensa passiva i es van fer a totes les localitats, normalment a principis de 1938.

Els refugis civils eren cavitats excavades manualment sobre les vessants de les muntanyes. Són de reduides dimensions y podien guardar des de una o dos persones a xicotets nuclis familiars. Servien per protegir a la població dels efectes dels bombardejos. També les coves i amagatalls naturals servien per a la mateixa finalitat.