La Costalata. La Vall d’Almonacid

Dintre de la ruta de la Costalata destaquen els parapets, que són construccions defensives linials, com les trinxeres, però elevades sobre el terreny i que protegien als soldats dels projectils enemics. Normalment, com és el cas, es feien de pedra seca perquè el sol és molt dur en aquesta zona. On el sol era més tou es feien trinxeres i on hi havia més roca era més fàcil construir parapets que escarbar. El de la Costalata és un dels conjunts de parapets republicans més ben conservats de les nostres comarques.

Els parapets republicans de la Costalata ens confirmen aquesta planificació defensiva «en profunditat», ja que disposava de diversos nivells de trinxeres, parapets, fortins i pous de tirador, totes adaptades a l’orografia. Estaven ubicats al sud-oest del centre de resistència de la Ràpita, el punt més elevat de la zona (1.106m). Allí les tropes a les ordres de Franco van atacar durament al mes de juliol de 1938 i, a pesar de l’aparositat de l’ofensiva, no van assolir el seu objectiu.

També al nord-est de Matet hi havia un centre de resistència de la XYZ i el següent es trobava al nord de Gaibiel. Les dues localitats estan molt pròximes a la Costalata, així que la seua ubicació estratègica és idònia per defensar un possible trencament del front. La tàctica republicana seguia la idea de «resistir és vèncer», així que en cas de perdre una posició podien replegar-se al següent punt de l’orografia que oferia avantatge tàctic als defensors.