Trinxeres-refugi. Teresa

Es tracta d’una línia defensiva que aprofita el talús sud del riu Palància, molt esquerp, per ubicar diferents punts fortificats amb trinxeres-refugi, de gran profunditat per protegir als soldats dels bombardejos aeris i són reforçats per parapets de pedra i pous de tirador. Estan excavat en la roca viva, amb molta cura, i amb entrades als refugis de gran proporcions. Els vestigis no formen una línea continua, sinó que es troben ubicats a llocs estratègics que tenen una bona posición de tir. No són gens accesibles, ja que els van contruir en una zona de gran pendent, però mostren un estat de conservació excel·lent i, per quantitat i qualitat, formen un dels millors conjunts de trinxeres-refugi que es conserven en tota la línea XYZ.

Els combats a la part alta de la vall del riu Palància van tindre lloc els últims dies de la Batalla de Llevant, a finals de juliol de 1938. Les tropes de l’Exèrcit colpista van atacar amb molta duresa en aquests indrets, després de fracasar a l’Espadà, fins el punt que es va trencar la línea a l’altura de Monte Royo. Quan va esclatar la Batalla de l’Ebre i els soldats franquistes es van anar a Catalunya, el front es va estabilitzar i es va aprofitar per a fortificar bé un segon cinturó defensiu, del que forma part la línia de la Muela-Aceitenebro i també les trinxeres-refugi al sud del Palància . Amb tot, que el front estiguera estabilitzat mentre la guerra es desenvolupava a Catalunya, no implica que no hi haguera activitat bèl·lica, ja que hi ha constància de diversos contraatacs republicans i bombardejos dels enemics. No obstant això, les posicions situades al costat del municipi de Teresa estaven a la rereguarda, ocupades per forces del 724 Batalló de la 54 Divisió, mentre la primera línia republicana romania a l’altura de Morredondo, a 3,5 km al nord.