La Vegatilla. Xèrica

La Vegatilla és un bon exemple de trinxeres-refugi. Foren restaurades i inclouen elements perduts amb el pas del temps, com sacs de terra. El tram més proper a Xèrica és el més interessant, ja que les diferents línies de trinxera compten amb punts de tirador. Les trinxeres-refugi són trinxeres que están conectades als refugis, coves excavades en la muntanya que servien per protegir-se els soldats de l’artillería i aviació enemiga, en passar el perill, els soldats podien ocupar les seues posicions en poc de temps i fer front a l’infanteria rival. Aquesta construcció va ser el model en què es va fonamentar l’efectivitat defensiva republicana a la línea XYZ.

S’allargen per tot el vessant nord-oest de la Muela i al cim rocós hi ha diversos parapets, però l’accés no és senzill, així que ens limitarem en visitar la zona inicial de les trinxeres, millor conservada.

Els vestigis que trobarem formen part d’un centre de resistència a la rereguarda immediata de la XYZ. Tot i que sabem que Xèrica va ser durament bombardejada, aquestes posicions no van ser escenari de grans enfrontaments. La zona de la Vegatilla, que dona nom a l’entramat de trinxeres, es troba al vessant nord del Alto del Roquetillo, que és la part nord del massís muntanyenc de La Muela, per tant, els vestigis de la ruta formen part de l’extrem de la línea republicana La Muela- Aceitenebro. Aquest cinturó defensiu republicà es va crear com a línea de rereguarda de la XYZ i va haver de ser fortificada quan l’Exèrcit rebel trencà la línea d’avantguarda a Monte Royo el mes de juliol de 1938. En mesos posteriors es van invertir esforços per blindar aquesta linia per evitar que les tropes franquistes arribaren a la vall del Palància, Sagunt i València.