NODE 3: INTERIOR
La Muela-Aceitenebro. Xèrica, Gaibiel
La Muela-Aceitenebro. Xèrica, Gaibiel
1 hora
Amb vehicle fins les rodalies
Baixa
La línia de la Muela-Aceitenebro transcorre pels termes de Xèrica i Gaibiel, la part de Xèrica és de més fácil accés i la de Gaibiel té major relleu. La línia presenta nombrosos vestigis com trinxeres, posicions fortificades de formigó, refugis excavats dins de les trinxeres per protegir-se de l’aviació i l’artilleria, o punts de tirador de gran interés, però com a part d’un itinerari triarem els nius de metralladores més representatius, construits en llocs estratègics i pròxims a vies de comunicació per raons logístiques. Hi ha que destacar també l’abundància de vestigis de formigó armat, la tècnica de construcció amb sacs de portland sense obrir i sobretot les nombroses inscripcions, que ens mostren la cara humana de la guerra i el desig dels soldats que lluitaven per parar l’avanç dels seus enemics. La zona de Xèrica està més conreada que la de Gaibiel i s’han perdut alguns vestigis, altres han sigut utilitzats pels llaurados com cases de camp i altres s’han respectat.
La línia rebia aquest nom perquè començava a la Muela de Xèrica i finalitzava a la partida d’Aceitenebro, en el terme de Gaibiel. També va ser coneguda com la línia de la 40 Divisió, ja que va estar defensada per aquesta unitat militar. Aquest cinturó defensiu en forma d’arc es va crear després que l’Exèrcit rebel va intensificar l’ofensiva per la zona de Viver-Xèrica-Benafer fins que aconseguí trencar el front republicà a l’altura de Monte Royo en juliol de 1938. Immediatament l’exèrcit republicà va tractar de curar la ferida en la línia XYZ i va fortificar les posicions estratègiques immediates. La línia en un primer moment va ser improvisada, ja que es va començar a planificar el 24 de juliol de 1938 i havia d’estar finalitzada l’1 d’agost; però amb l’estancament del front dels mesos posteriors es va poder consolidar amb construccions de formigó armat. La importància era vital per a l’Exèrcit republicà, ja que, si la línia era sobrepassada, quedava obert un corredor per la vall del Palància fins a Sagunt i feia inútil l’entramat defensiu de la Serra d’Espadà.