Fortificacions a Pocico de las Viñas, Peña Salada. El Toro

A la zona propera a Peña Salada coneguda com el Pocico Viñas trobem grans concentracions de fortins de formigó franquistes. La major part d’ells de forma rectangular amb aspilleres tot i que també hi ha algunes de major tamany i semicirculars destinades a canons, de major calibre. Si l’itinerari inclou este punt, convé fer una parada a l’aeròdrom del Toro, molt a prop de la localitat i de fácil accés. Per dos accesos de formigó es pot arribar a un refugi subterrani i també es conserva l’edifici de comandament. A la paret nord de cementiri municipal, hi ha un recinte rectangular on es van enterrar a les víctimes de la guerra que no eren catòlics, és a dir, als moros.

La carretera que arriba fins Peña Salada va ser construïda per les tropes italianes, Corpo di Truppe Volontarie, per raons logístiques, ja que era necessari fer arribar subministres i tropes al front. Durant la ruta es poden trobar trinxeres, però sobretot, a causa de la duresa del terreny, abundants parapets de pedra, així com grans fortificacions de formigó en punts estratègics.

L’aeròdrom de El Toro va tindre gran importancia estratègica a l’hora de defensar la línia XYZ. El 17 de juliol de 1938 les tropes franquistes, amb la III Divisió de Navarra, ocupen Barracas, on hi havia un aeròdrom republicà, i també el Toro. Van arribar a les altures de Ragudo, des d’on disposaven d’un punt privilegiat d’observació sobre la part alta del vall del Palància. El 18 hi hagué un gran combat aeri a la zona i les tropes republicanes van perdre algunes altures. El 19 la 12 Divisió va ocupar Peña Salada, després de grans combats. Eixe mateix dia va haver durs contraatacs republicans al nord de Peña Salada i, al dia següent, el 20 de juliol, la 67 División republicana va contraatacar sense descans a la 81 División, que defensava aleshores l’esmentat vèrtex. Els rebels patiren moltes baixes i un fort esgotament moral. El dia 21 de juliol van prosseguir els contraatacs republicans a Peña Salada mentre s’iniciaven els combats a la posició de Peña Juliana, que el 23 va poder ser ocupada pels rebels, però abandonada per esgotament. El 24 les forces rebels van suspendre l’ofensiva.