Cerro de Santa Cruz. Viver

El Cerro de Santa Cruz, junt a Viver, és un dels que presenta major varietat de vestigis, ja que allí estava ubicat el subcentre de resistència de Viver-Xèrica, que era el setè dels 14 que tenia la línea XYZ. Es conserven parapets de pedra seca amb pous de tirador, magnífics refugis que creuen el cim del tossal de part a part i un cinturó de trinxeres, en alguns trams de gran profunditat, contribueixen a blindar la posició.

La línea XYZ va tindre 14 centres de resistència i s’ubicaven en funció de les seues condicions geogràfiques. Per exemple, Viver era un lloc de gran importància estratègica per a la defensa perquè conflueien dos carreteres: la que anava a Teresa i Begís i la carretera nacional Terol-Sagunt. En aquests centres de resistència s’instal·laven les divisions de l’Exèrcit, metralladores, observatoris, camps minats i amb fil d’aram, elements de camuflatge i, per suposat, construccions que protegiren als soldats com trinxeres-refugi, trinxeres de primera línea i de segon, nius de metralladores.

Els enfrontaments al front de Viver formen part dels moments finals de la Batalla de Llevant. La XYZ i el seu model de fortificacions va resultar efectiu i va impedir als rebels l’accés a la vall del Palància. A continuació esclatà la Batalla de l’Ebre i els principals enfrontaments bèl·lics es van traslladar allí mentre el front va romandre estable, malgrat els nombrosos contraatacs republicans. Estem a una zona que va viure durant molt de temps amb el front de guerra. Els dies 20, 21, 22 i 23 de juny es van donar els bombardejos de major intensitat. El dia 20 de juliol forces de la divisió italiana Littorio van entrar a Viver mentre els republicans no van fer un sol tret, amagats en les posicions defensives. Quan van eixir, van rodejar les forces italianes i van capturar un bon nombre de presoners, després de provocar un gran nombre de baixes. Els dies posteriors van prosseguir els intensos atacs frustrats sobre les posicions de Viver: San Roque, Cerro Cruz, Morredondo.